Avui volem parlar-vos sobre les diferències entre must i have to. Totes dues formes són utilitzades per a dir que és necessari que passi o que es faci alguna cosa, com per exemple:

You must make a deposit. / You have (got) to make a deposit.

Have got to és menys formal que have to i és més comú utilitzar-ho en anglès parlat. Quan es contrau s’ha d’utilitzar la forma have got to. Et deixem un exemple:

He’s got to wear a suit to work.

LLAVORS… QUINES SÓN LES DIFERÈNCIES ENTRE MUST I HAVE TO?

AQUÍ TENS LA LLISTA AMB LES 7 DIFERÈNCIES PRINCIPALS

Must or have – Obligació externa o interna?

Hi ha una petita diferència. Utilitzem must per a parlar d’una obligació des del nostre punt de vista i have (got) to per a parlar sobre la necessitat que es crea sota una situació, on el parlant no té poder de decisió.

must buy a new car. Mine is getting old.   (obligació interna)

have to buy a car if I want that job. I have to travel a lot.   (obligació externa)

⚫ Must és un verb modal

Must és un verb modal (com ho són can, should, could etc.) i, per tant, és el mateix amb tots els subjectes (I must / He must / We must) i no utilitzem don’t /doesn’t /didn’t amb must.

I mustn’t forget to call my mum tonight.

Not: I don’t must forget to call my mum tonight.

The house must be worth millions, mustn’t it?

❗Has de tenir en compte que no és comú utilitzar must amb question tags. I utilitzem les preguntes amb must per jutjar o criticar:

Must you whistle that tune?

Not: I don’t must forget to call my mum tonight.

The house must be worth millions, mustn’t it?

Utilitzem must per parlar del que no està permès

Must i must not solen utilitzar-se en senyalitzacions públiques i en avisos indicant lleis, regles i prohibicions:

You must not leave your bicycles in the hall.

All passengers must fasten their seat-belts.

Have (got) to es un verbo semi-modal

Have (got) to és un verb semi-modal (com need to) i té una forma diferent en positiu i en negatiu. Tingues en compte que quan es contrau have la forma have got to ha de ser utilitzada.

He has/He has not or He’s got/ he hasn’t got to wear a suit.

We have/We haven’t or We’ve got/We haven’t got to wear a suit.

Mustn’t i don’t have to són diferents quan s’utilitzen en negatiu

Com hem vist abans, utilitzem mustn’t per a parlar d’una cosa prohibida (You mustn’t use my credit card without my permission.) No obstant això, don’t have to s’utilitza per a parlar d’una cosa no necessària (You don’t have to wear a suit at work. You can wear what you want.)

You mustn’t forget … (don’t forget – you have no choice)

If you don’t like him, you don’t have to see him again.  (there is no obligation to see him again, but you have a choice)

Must no té passat, perfecte, continu, infinitiu ni forma -ing

En comptes de must, utilitzem have to.

He had to wear a uniform in his last job. Not: He musted to wear a uniform…

Utilitzarem will have to més que must per a expressar una obligació futura, especialment quan parlem d’obligacions en un moment concret en el futur.

He’ll have to wear a uniform in his next job.

En canvi, se sol utilitzar must per a referències més generals del futur, particularment quan es parla d’obligacions que provenen de l’orador:

The Prime Minister must come to a decision about Brexit in the coming months.

must come to see you sometime next week.

Utilitzem must per a animar a persones.

També utilitzem must per a expressar invitacions o de suport.

You must come and visit us soon.

You must try these cookies. They’re absolutely delicious!

You must watch ‘Big Little Lies’. It’s fantastic!

Utilitzem must per a fer deduccions i conclusions

Utilitzem must o have (got) to de forma afirmativa quan fem deduccions o traiem conclusions, però must és molt més comú que have (got) to.

That must be fake news!  That’s got to be fake news!

Solem utilitzar must per a expressar deduccions i conclusions com aquesta:

[fact] He’s so tall[deduction/conclusion] He must be a basketball player.

Encara que, utilitzem can’t/cannot com a negatiu de must per a negar alguna cosa o fer una deducció/conclusió negativa:

It can’t be true. He can’t be a basketball player. He’s too old.

Utilitzem la forma must have + ed i la forma can’t have + ed per a parlar de deduccions del passat. Sempre fan referència a una deducció, no a una obligació.

He must have been a basketball player when he was younger.

He can’t have been a basketball player when he was younger. He’s never liked sport!

Si vols acabar de perfeccionar l’anglès, no t’oblidis que oferim tot tipus de cursos d’anglès amb diferents modalitats i nivells.