Malgrat compartir el mateix idioma, l’anglès americà i el britànic tenen gairebé tantes similituds com diferències, i és que igual que passa amb la resta d’idiomes del món, el llenguatge canvia de matisos en funció del país, regió o públic al que et refereixis.

Les formes escrites d’anglès britànic i americà varien poc en les seves característiques essencials, aquí parlarem de les diferències notables.

ORTOGRAFIA

Els americans tendeixen a eliminar la u, no doblen les l i les terminacions en -ise canvien a -ize.

Els americans també tendeixen a canviar les terminacions -re per -er al contrari del que succeeix amb l’anglès britànic.

Hi ha algunes terminacions de verbs en el passat i participis passats que freqüentment acaben en -t però en anglès americà són terminacions regulars.

GRAMÀTICA

En anglès americà, el participi passat de get sol ser gotten. És probablement el més característic de totes les diferències entre l’anglès britànic i Americà ja que s’utilitza en diversos contextos:

They’ve gotten a new boat. (= obtain)

They’ve gotten interested. (= become)

He’s gotten off the chair. (= moved)

L’ús del Present Perfect / Past Simple, quant a temps verbals. és també una de les diferències més grans: l’anglès britànic sol utilitzar la forma verbal Present Perfect i l’anglès americà utilitza més sovint el Past Simple:

Anglès Britànic: Have you watched the last episode of Game of Thrones yet?

Anglès Americà: Did you watch the last episode of Game of Thrones yet?

PRONUNCIACIÓ

Com ja sabeu, les formes parlades d’anglès britànic varien considerablement, no només entre Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les, sinó també dins d’elles. Comparem, llavors el que es diu la Pronunciació Rebuda (RP): la forma de pronunciar un anglès estàndard que s’utilitza realment en aproximadament un dos per cent de la població del Regne Unit però sobre la qual es basa la pronunciació en els diccionaris i el que es denomina col·loquialment com the Queen’s English, Oxford English i BBC English.

A continuació et deixem algunes de les diferències que hi ha entre britànics i americans:

La pronunciació anglesa pot dividir-se en dos grans grups dialectals: l’accent ròtic i el no ròtic – o sigui, com pronunciem la r.

• En anglès americà estàndard (i l’escocès i irlandès) sempre se sent la r on es lletreja:

car – kɑ:r

park – pɑ:rk

farmer – ˈfɑ:mər

• En anglès sud-britànic: només es pronuncia la r si el proper so és una vocal

car – kɑ:

park – pɑ:k

farmer – ˈfɑ:mə

VOCABULARI

Existeixen moltes paraules diferents per designar els mateixos conceptes com ja especifiquem gairebé cada divendres a les nostres xarxes socials (American vs. British). Aquí teniu alguns exemples.

I tu per quin et decantes? Aprèn a defensar-te en anglès americà o britànic aquest estiu amb els nostres cursos intensius de conversa. Let’s go!